Coneix en profunditat els vestigis arqueològics de Núria i Coma de Vaca

Coneix en profunditat els vestigis arqueològics de Núria i Coma de Vaca

Entre els anys 2010 i 2017 un equip d’arqueòlegs de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica dirigits per en Josep Maria Palet han dut a terme prospeccions i excavacions arqueològiques anuals al Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser. L’Institut Català d’Arqueologia Clàssica és un centre de recerca públic creat per la Generalitat de Catalunya i la Universitat Rovira i Virgili que té com a objectiu la formació i la recerca avançada de la Mediterrània antiga. Una de les línies de recerca de l’Institut és l’arqueologia del paisatge on s’estudien les interaccions de les societats amb el seu entorn i la formació dels paisatges culturals. En aquesta línia s’emmarquen els treballs realitzats per l’equip al Parc Natural, però també en altres àrees pirinenques com la vall del Madriu a Andorra o el Parc Natural del Cadí-Moixeró.

Durant 8 anys un equip d’arqueòlegs de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica hi han dut a terme prospeccions i excavacions arqueològiques d’alta muntanya

Amb la col·laboració del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser, l’equip de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica ha desenvolupat set itineraris que uneixen aquests vestigis, i que ens permetran interpretar allò que d’entrada només sabríem veure com un conjunt de pedres sobre el terreny. Tots els els podrem trobar a la primera etapa de la travessa dels Refugis del Torb, la que transcorre entre les valls de Núria, Coma de Vaca i Ulldeter.

La recerca arqueològica realitzada al Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser ha evidenciat una forta antropització d’aquestes valls pirinenques des de la prehistòria (IV-III mil·lennis aC) fins a l’època contemporània. Les bones pastures i la facilitat d’accés a punts d’aigua van permetre l’establiment de comunitats ramaderes des del Neolític, i fins ara s’han documentat més de 400 estructures arqueològiques relacionades sobretot amb l’activitat ramadera, com ara orris, cabanes, tancats o munyidores.

La llarga ocupació humana de la zona l’han pogut concretar els arqueòlegs del GIAP en quatre grans fases: el període neolític, en què s’implanten les primeres comunitats ramaderes a l’àrea de la Coma de l’Embut i la Coma del Freser; l’època romana, quan aquestes valls estarien sota l’àrea d’influència de les poblacions ceretanes i de la ciutat romana de Llívia; l’època tardo-antiga i alt-medieval (segles VI-XI), en què es tenen les primeres evidències arqueològiques de ramaderia transhumant de llarg recorregut entre la plana litoral i la muntanya, i finalment l’època moderna (segles XVI-XVIII), quan s’evidencia una intensificació significativa de les activitats ramaderes a les valls de Núria i del Freser.

Fruit d’aquests estudis han sorgit els itineraris que es poden anar a descobrir sobre el terreny, i que trobareu molt ben explicats en aquest enllaç del web del Parc Natural.

Informació facilitada per l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i el Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser. Totes les fotos són propietat de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica.

L’Arborètum: un jardí botànic d’arbres exòtics al Canigó

L’Arborètum: un jardí botànic d’arbres exòtics al Canigó

Una opció per a començar la travessa del Tour del Canigó és fer-ho des del seu vessant sud, arribant amb cotxe fins al nucli de La Llau, sobre Prats de Molló, i acostant-nos a peu al refugi de Sant Guillem, en una agradable passejada d’aproximadament una hora i quart. Gaudirem d’un jardí botànic d’espècies d’arbres anomenat l’Arboretum.

Situat a prop del refugi de Sant Guillem, l’Arborètum de l’Oficina Nacional Forestal (ONF) s’estén cap al sud amb una superfície de 8 hectàrees, i és un espectacular bosc d’espècies exòtiques que s’emplaça a les antigues terres conreades del mas Sant Guillem. Des del veïnat de La Llau, cal prendre el camí indicat per un rètol groc, on hi ha escrit “Sant Guillem” i, al cap de poca estona, ens endinsarem a l’Arboretum.

Als volts de 1950, l’Estat vol reforestar aquest territori a través de la Comissió Forestal, anomenada “Aigües i Boscos”, els gestors forestals de l’Alt Vallespir, tot establint-hi espècies exòtiques per al gaudi i aprenentatge dels habitants de la zona i visitants. L’Arborètum va ser creat també per a determinar l’adaptació al territori de diferents espècies, i estudiar quina és l’altitud més alta (entre 1.168 i 1.256 m), clima (muntanyes de la Mediterrània) i l’exposició del territori (costat sud del Canigó) a la qual s’adapta cadascuna. Les primeres plantacions, realitzades en 1955, van continuar fins al 1994, i reuneix una diversitat genètica d’elevat interès patrimonial, a través de 66 espècies de diferents orígens i de 4 continents.

Els boscos agrupen tres tipus principals de resina (pi, avet i pícea), però també d’altres com sequoies, per exemple, així com algunes espècies de fulla (roure vermell o tulipes de Virginia). Amb el temps, les plantacions han evolucionat de manera diferent en funció de les espècies. El pi, l’avet, el cedre, pícees i sequoies ocupen les zones de sota del refugi, les més altes. Entre els 40 tipus de resines exòtiques, l’Arboretum també es compon d’espècies pròpies de la regió, originàries del Canigó o dels pins roigs del Bosc de la Mata, situat al Capcir (Matemala, Els Angles i Formiguera).

Malauradament, aquesta notable diversitat va ser molt malmesa el gener de 2009 per la tempesta Klaus, que va afectar a tota la regió sud-oest de França. A l’Alt Vallespir, va causar danys importants, que encara es poden percebre en alguns boscos. Conscients de la rica herència d’aquest jardí botànic, l’Oficina Nacional Forestal (ONF) rep avui ajuts de la marca Grand Site du Canigó per a refer el seu esplendor i el gaudi dels seus visitants.

Us animem a visitar aquest bonic jardí botànic tot començant, pel seu vessant sud, la travessa del Tour del Canigó! (4 jornades)

Aquests continguts es donen a conèixer al web www.refugesantguillem.com

El Mont Capell

El Mont Capell

El Mont Capell (1.194 m) és la muntanya més emblemàtica del municipi de Sant Llorenç de Cerdans. Un cim modest, però que al coronar-lo esdevé un mirador privilegiat del Vallespir i de l’Empordà, en primer terme, i des del mar fins les muntanyes de la vall de Camprodon, sempre amb el Canigó, presidint la panoràmica. L’ajuntament de Sant Llorenç de Cerdans i el Centre Excursionista Peu Alegre hi organitzen una caminada popular un cop l’any.

El camí que hi puja coincideix, gairebé fins a dalt, amb el camí d’anar a Costoja i a la frontera interestatal, i està amarat d’història. Des de Maçanet de Cabrenys cap a Costoja i Sant Llorenç, aquest fou un camí de la Retirada dels diversos que es van utilitzar a l’Empordà durant el febrer de 1.939. Un recorregut que, també entre el 1.940 i 1.944 fou, per molts, un camí de fuga i d’esperança: jueus perseguits, resistents recercats i amenaçats de mort o de deportació, pilots aliats abatuts en territori francès, joves anant a trobar les forces franceses lliures, evadits… Per a tots ells, aquest fou un camí cap a la llibertat, posant en perill les seves vides.

Podem començar l’excursió a l’oficina de turisme de Sant Llorenç, al costat del qual hi ha un túnel que passa per sota les cases. Una sèrie de cartells vinculats a la Retirada republicana ens situen en el context històric, cal tenir present que sobre l’oficina hi ha un interessant museu de la Retirada, que recomanem no deixar de visitar. Començarem l’excursió passant pel túnel i, d’entre les moltes marques de pintura que hi ha, ens fixarem amb les de color groc i vermell (GRP del Vallespir), que seguirem gairebé tota l’excursió.

El plaer d’arribar a peu als banys d’aigües termals de Dorres, i banyar-shi

El plaer d’arribar a peu als banys d’aigües termals de Dorres, i banyar-shi

La travessa del Carlit 50 Estanys normalment es fa en quatre etapes, més una cinquena per a pujar al cim del Carlit. Si es vol caminar més, però, s’hi pot enllaçar un itinerari de dues etapes que permet conèixer pobles amb encant com Dorres i Porté – Pimorent, i veure grans vistes sobre la Cerdanya i la cara nord del Pirineu ripollès i berguedà. I al passar per Dorres (final d’etapa), tenim el gran regal de poder-nos banyar al seus banys d’aigües termals.

Edificats a l’aire lliure, enmig dels arbres i amb una visita impressionant dels cims del Puigmal, els Banys de Dorres ofereixen als enamorats de la natura i de l’aigua moments de pau, calma i tranquil·litat.

Si mirem enrere, l’home ha utilitzat aquestes aigües naturals des de la prehistòria (1500 aC) i ja d’una forma més habitual i organitzada a partir del segle XVII. Molt utilitzades a partir del segle XIX, les qualitats d’aquests aigües calentes i sulfuroses ja són citades al 1926 a la Guia de la Cerdanya d’Emmanuel Brousse. La temperatura de l’aigua al sortir, la més elevada del país, arriba fins els 41ºC.

Propietats de l’aigua termal de Dorres

L’aigua brolla a una temperatura d’uns 41 °C, i el flux i la temperatura romanen regulars durant tot l’any. Els banys alleugen l’artrosi, el sofre és beneficiós per a les vies respiratòries, i moltes de les irritacions de la pell són alleugerides o curades per l’aigua sulfurosa. Després d’una bona caminada, la recuperació dins de l’aigua és francament plaent, amb l’afegitó de les espectaculars vistes de la Cerdanya.

Desenvolupament dels banys de Dorres

Durant molt de temps, els banys es van mantenir en lliure accés i sense vigilància. El 1961 l’ajuntament es va reunir al lloc i es va concretar el projecte. El 1991, dues banyeres antigues tallades en blocs de granit i la rentadora es van completar amb una nova conca de granit que podia acollir més banyistes.

La font sempre ha existit

Els homes prehistòrics que vivien als aixoplucs de la muntanya de Dorres ja apreciaven el plaer d​’un bany calent. Van deixar rastres de la seva presència al poble: eixos de pedra polida, pedres de copa, i es pot veure un bonic dolmen a Brangoli, un poble proper.

A 500 metres més avall, a Escaldes, l​´existència de banys s​’ha comprovat des de l´època romana. A prop de la font de Dorres, les ruïnes donen fe de l​’antiga utilització d​´aigua calenta a la primavera. L​’antic lavabo, que ara és un plaer per als banyistes, va ser tallat en granit el 1841 (la data està tallada a la roca a sota). L​´aigua calenta i sulfurosa era sens dubte efectiva per rentar la llana crua de les ovelles en aquesta conca lluny del poble.

L​´aigua del safareig del poble davant de l​´ajuntament té les mateixes característiques que els banys, i encara s​´aprecia avui per les seves qualitats suavitzants i pel rentat de roba de llana. Us recomanem anar-hi després del 5 dies de caminada de la Carlit 50 estanys, o fins i tot arribar-hi a peu tot eixamplant la travessa amb les dues etapes que enllacen Vésines i la Bullosa pel cantó Cerdà, passant per Porté – Pimorent i Dorres. Ficar-se a l’aigua després de la caminada serà realment gratificant!
Continguts transmesos, entre altres, del portal www.bains-de-dorres.com