Natural environment

During the trek we will cross two Natural Parks and three Nature Reserves on both the south and north sides

La travessa Refugis del Torb transcorre per paratges d’un alt interès naturalístic, alguns dels quals disposen de diverses figures de protecció mediambiental. Les característiques biogeogràfiques són prou homogènies amb les variants altitudinals i les diferències cara sud – cara nord:

Orografia

El Ripollès, el Conflent i el Vallespir són comarques de muntanya situada als Pirineus Orientals, el Pirineu més antic. En la zona axial es pot observar l’empremta de les antigues glaceres: els circs, les valls en forma de U i les morrenes.

The fauna

The chamois (Rupricapra pirenaica) is the large mammal capable of withstanding the climatic conditions of the high mountains. It moves on snow or ice thanks to the special design of the hooves. It moves and jumps without difficulty by the great slopes and screes.

The groundhog(Marmota marmota) is a species that has recolonized the area and is currently expanding. It lives in alpine landscapes and is one of the foods of the golden eagle.

The ermine (Mustela erminea) is a small carnivore. In summer it has light brown hair and the tail ends in a black brush, and in winter it turns white to go unnoticed in the snow.

Podem trobar també altres grans ungulats com són les daines (Dama dama), els cérvols (Cervus elaphus) i els cabirols(Capreolus capreolus).

El tritó pirinenc (Euproctus asper) és un amfibi amb cua, endèmic dels Pirineus i àrees properes. It can be seen in many rivers and streams in the area.

The red frog (Rana temporaria) shows a distribution similar to that of the Pyrenean newt. It is a Euro-Siberian species. Refuse polluted water.

El llangardaix pirinenc (Lacerta agilis) només es troba, si parlem de la Península Ibèrica, als Pirineus. El Ripollès representa la zona més oriental de la seva distribució ibèrica.

The golden eagle(Aquila chrysaetos) is one of the most spectacular birds of prey. Plan for large areas looking for food.

The bearded vulture (Gypaetus barbatus) is a highly specialized bird of prey, which is seen relatively often in the high mountains.

Taking advantage of the thermals, groups of vultures often visit us. Although their nesting has not been verified in the area, they are very easy to observe.

The white partridge(Lagopus mutus) is a representative species of the alpine habitat. It is a bird that changes its color when it replaces its feathers. During the winter it shows white plumage to go unnoticed in the snow. During the summer, the coloration shows brown patches that confuse it with the surrounding rocks. It even has feathers on its legs to withstand low temperatures.

El gall salvatge o gall fer (Tetrao urogallus) és una espècie que viu als boscos tranquils. Canta en les clarianes dels boscos vells.

The black woodpecker (Dryocopus martius) is the largest woodpecker species in Europe and is distinguished from other woodpeckers by its black plumage with its red head and neck.

Els cursos fluvials permeten la vida de la truita anomenada “del país” (Salmo trutta fario), espècie autòctona.

 

 

The flora and vegetation

The Eastern Pyrenees, due to its contrasting topography and the considerable rainfall, allows the organization of a great diversity of plant communities.

The alpine habitat (2.300-2.900 m) is mainly made up of meadows, with the presence of a large number of flowers, most of them very colorful. Plants such as the blue panicle (Eryngium bourgatii) or the mountain licorice (Trifolium alpinum) are typical of this area. Basically, the peaks form the screes formed by the cracked and mobile rock where a good number of plants have adapted to these places. by the cracked and mobile rock where a good number of plants have adapted to these places. The white grass (Senecio leucophyllus) shows a tight hair, it is endemic to the Eastern Pyrenees, such as the Isard Parsley (Xatardia Scabra) or the alpine pansy (Viola cenisia), which has fragrant flowers. The blue torus (Aconitum napellus) is a plant that produces intense lilac flowers and grows in places frequented by livestock. It accumulates alkaloids that make it toxic and medicinal at the same time. El marcòlic groc (Lilium pyrenaicum) és una flor de gran bellesa, amb pètals grocs i taquetes de color rogenc d’on sobresurten uns evidents estams vermells.

The subalpine habitat( (1.600 – 2.300 m) is potentially dominated by communities of black pine (Pinus uncinata), which is able to survive where the weather conditions are more adverse, few nutrients, wind, cold, snow, so it is often seen twisted and strangely shaped. The blackberry (Rhododendron ferrugineum) forms the undergrowth of these pine forests. The gentian yellow (Gentiana lutea) grows in natural meadows at the foot of the mountain and alpine habitat. It is a renowned species as a result of its use for snacks. Fir forms forests that end up mixing with beeches.

L’estatge montà (700 – 1.600 m) està constituït per boscos d’arbres caducifolis i de pi roig. The beech forest is a forest that grows in humid places, abysses and some streams. It can present a great floristic richness. El gerani nuós (Geranium nodosum), el lloreret (Daphne laureola), l’herba fetgera (Anemone hepatica), l’el·lèbor verd (Heleborus foetidus), la maduixera (Fragaria vesca) són altres de les plantes que podreu trobar en aquest estatge. We also find the Scots pine pine forest (Pinus sylvestris), the oak grove (Quercus robur), the large-leaved oak grove (Quercus petraea) or the holm oak grove (Quercus pubescens), which represents a transition between the forest. Mediterranean and Central European.

Al bosc de ribera les plantes que el constitueixen estan adaptades a suportar les embranzides de l’aigua i els impactes mecànics de les roques durant les avingudes. És un bosquet que ressegueix els rius i serveix d’aixopluc per la fauna. El composen el vern (Alnus glutinosa) , el salze blanc (Salix alba), les bogues (Typha angustifolia), etc.
Les orquídies són una de les famílies de plantes més espectaculars durant l’època de floració i potser de les més evolucionades. In Ripollès, 43 species have been found out of a total of 58 mentioned in Catalonia.

Pel què fa als bolets, podem esmentar entre les més apreciats culinàriament; els moixernons i cama-secs dels prats. Altres són més boscans com són els ceps (Boletus edulis), els rossinyols, els rovellons (Lactarius sanguifluus), els pinetells (Lactarius deliciosus), les brumoses, o les múrgules.

Tradicions ancestrals: pastors i ramats

En el territori de les reserves naturals de Prats de Molló, Pi i Mentet, les cabanes de pastors, uns petits abrigalls de pedres seques, formen un patrimoni arquitectònic remarcable. Totes aquestes contruccions són el testimoni de l’activitat intensa passada. Els Usatges de Barcelona, els usos i costums que van servir de base al dret català precisen, en un document de l’any 1068, els drets d’herbatge dels ramats en els estiuatges de la zona. Aquesta transhumància entre les zones costaneres del Rosselló, de la Catalunya Sud i les pastures de l’alta muntanya van tenir durant segles un rol essencial per l’economia local i va afavorir el comerç del bestiar i de la llana. La pujada cap a l’estiuada és encara vigent avui dia. Els bovins criats per la carn, ara majoritaris, es queden a mig pendent. El pas de les bèsties s’organitza seguint un ordre precís per tal d’aconseguir una utilització optima de l’herba: primer pels bovins, després pels cavalls i les ovelles.

Figures de protecció mediambiental

Totes aquestes característiques biogeogràfiques d’alt interès naturalístic han fet al llarg dels anys que, a banda i banda de la frontera, es declaressin diverses figures de protecció mediambiental:

Espai d’Interès Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser: És un espai natural protegit al Ripollès (12.262 ha) que representa la regió biogeogràfica alpina on la geomorfologia glacial i periglacial del Pirineu Oriental hi està ben representada.

Xarxa Natura 2000: La gran bellesa d’aquest territori i la diversitat d’espècies que s’hi troben ha fet que gairebé un 35% del territori del Ripollès estigui protegit amb aquesta figura de protecció d’ambit europeu.

Reserves Naturals de Pi, Mentet i Prats de Molló: Situades al límit del massissos del Canigó, de la Carança i del Costabona, aquestes tres reserves protegeixen una rica biodiversitat i nombrosos casos d’endemisme. Py 3930 ha, Mentet: 3.028 ha, Prats de Molló – La Preste: 2 185.91

Canigó Grand Site: Com a paratge de gran notorietat, el massís del Canigó fa part dels Grands Sites nacionals francesos des de l’any 1989. S’hi fan actuacions de rehabilitació de zones de paisatges degradats, millora i creació d’equipaments d’acolliment i d’àrees d’estacionament, control de la circulació motoritzada i suport a les mobilitats sostenibles, manteniment dels accessos al paratge classificat, difusió d’informacions pràctiques, sensibilització a l’ecologia de muntanya… Es tracta d’una mobilització quotidiana perquè “la muntanya sagrada dels catalans” sigui un massís viu i accessible. Des de 2011 és considerat també Grand Site de França, tal com altresmés coneguts, el mont Saint-Michel, el pont del Gard, Rocamadour, la muntanya Sainte-Victoire, la pointe du Raz, el puy de Dôme…

We remind hikers to stay on the signposted trails. Camps, harvesting and mineral collection are prohibited by regulation.