Durant 8 anys un equip d’arqueòlegs de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica hi han dut a terme prospeccions i excavacions arqueològiques d’alta muntanya
Amb la col·laboració del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser, l’equip de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica ha desenvolupat set itineraris que uneixen aquests vestigis, i que ens permetran interpretar allò que d’entrada només sabríem veure com un conjunt de pedres sobre el terreny. Tots els els podrem trobar a la primera etapa de la travessa dels Refugis del Torb, la que transcorre entre les valls de Núria, Coma de Vaca i Ulldeter.
La recerca arqueològica realitzada al Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser ha evidenciat una forta antropització d’aquestes valls pirinenques des de la prehistòria (IV-III mil·lennis aC) fins a l’època contemporània. Les bones pastures i la facilitat d’accés a punts d’aigua van permetre l’establiment de comunitats ramaderes des del Neolític, i fins ara s’han documentat més de 400 estructures arqueològiques relacionades sobretot amb l’activitat ramadera, com ara orris, cabanes, tancats o munyidores.
La llarga ocupació humana de la zona l’han pogut concretar els arqueòlegs del GIAP en quatre grans fases: el període neolític, en què s’implanten les primeres comunitats ramaderes a l’àrea de la Coma de l’Embut i la Coma del Freser; l’època romana, quan aquestes valls estarien sota l’àrea d’influència de les poblacions ceretanes i de la ciutat romana de Llívia; l’època tardo-antiga i alt-medieval (segles VI-XI), en què es tenen les primeres evidències arqueològiques de ramaderia transhumant de llarg recorregut entre la plana litoral i la muntanya, i finalment l’època moderna (segles XVI-XVIII), quan s’evidencia una intensificació significativa de les activitats ramaderes a les valls de Núria i del Freser.
Fruit d’aquests estudis han sorgit els itineraris que es poden anar a descobrir sobre el terreny, i que trobareu molt ben explicats en aquest enllaç del web del Parc Natural.
Informació facilitada per l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i el Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser. Totes les fotos són propietat de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica.